Edisiòn lengoa veneta




Yüklə 430.58 Kb.
səhifə6/6
tarix23.04.2016
ölçüsü430.58 Kb.
1   2   3   4   5   6
-On inbriagòn el xè na minierà pa na ostarìa (RS)

-Omo da vìn no el val on schèo

-Controła senpre chi ca el łaora par ti se no a i te ła fa drio e spae (RS)

-Tuta la roba in bela mostra la pàr pì bela

-Tuto el mondo el xè paese

-Tuti i gropi i torna al pètane

-Tuto a se liveła verso el baso (Lanberto Mignani)

-Ogni singano el parla puito del so cavaeo (Creshmir Jenbec-Croatia)

-Tuti i musi xè buni sbasar el preso (Perco Elena)

-Contro el cùl ła raxòn no la vàl

-Pasà el santo, pasà el miracoło

-Drio a merda a vién ł’oro

-Dopo el pardòn a ghe xè el bastòn

-Pasà na sałita a ghe xè na disexa (Artàn Goriza)

-I consili xè a roba ca a costa manco (U.s.a)

-Omo avixà el xé mexo salvà

-Parołà dà, ma sol so carta bołà

-Ciapa na sciafa da on amigo e para indrio el baxo del nemigo

-Abondansa la jenàra arogansa

-Sora el prodoto ca te vindi sàpighi senpre pì del to cliente

-On tòco de carta scrito el vae cofà e paroe ma a xè mejo verlo (RS)

-Na dona ca sparagna ła xé mejo de na banca

-Na fémana ca no pol sernìr, la dà vìa pì fasie

-Na femena a fa e a desfa na fameia

-A tira de pì on peo de figa ca na copia de boi

-Tanta aparensa e póca sostansa

-A łiga de pì na paroła ben dìta ca sento caene

-On Vèneto mantién diexe bigheloni

-Chi ca l’arte no el sa far butiga el sàra

-A pianta co masa fruti no łi madura tuti

-Miłe formighe a le magna on liòn

-Na axienda sèria a gà sòl ca onenda sèria gà on sòl paròn paròn

-On ladro picinìn el vién picà da on ladro grando (Munareto Joanìn)

-On sciao el resta sciao parchè el pensa da sciao (RS)

-Na vèra axienda la gà sol ca on paròn (RS)

-Na sicuresa a vàl pì de mejàri de insertese

-On ano magro el ghi’n magna sete de grasi

-On rico no’l xè mai jeneroxo (Woody Allen)

-Na ponpa de àcua frente on bàr a disturba senpre (Mussolìn Pietro)

-Na promesa la val pì de on contrato, i dixea!

-Val pì on poareto sensa roba ca on rico inpienà de dèbiti (RS)

-On popoło ca a se lèva sù bonora el xè rico

-On ca no gà schèi el serca sol de tiràr vanti

-On òmo de sarvelo el gà senpre da xugàr na carta

-On omo ca core drio a tanti gevri, no ghin ciapa gnanca on (Armenia)

-On alto e on baso a li fa on goaivo (Mussolìn Pietro)

-Na boxìa a lava staltra

-Na buxìa a pasa a boca de tuti vanti ca na verità se meta sù e scarpe

-A màre sfadegona la fa ła fioea poltrona

-Na mexa verità a val cofà na boxìa (Veneto)

-Na roba bona a se vende da soea, na roba cativa a se fa mostra de èsar vendù (Etiopia)

-On bon marcante el se loda e el se sbròdega (RS)

-On bón marcante a no’l fà mai crèdito

-On bón buxiaro el gà da vèr bona memoria

-On bòn inprenditor el xè catìvo operajo (RS)

-On bel ciapàr el fa on bel spendar (Lidia Toniolo)

-Na bóna testa ła a vàl pì de sento brasi

-Na garansia a val pì de sento paroe (RS)

-Na axienda sensa vendituri a xè cofà on pescador sensa rède (RS)

-Na axienda a se fà in pìe, ma a se goerna da sentà

-Puchi fati e gràn parołe

-Vàl de pì na ongia de so pàre ca i so fiuli (Barbòn Guido)

-On par el mantièn sete fiùi, sete fiùi no i xè boni mantegner on par

-Na fameja a xè na axienda (RS)

-Val pì on cavaeo ca el tira ca a sento ca ghe va drio

-Vàl pì on muso ca on dotór inpienà de dibiti (RS)

-On càn el ga coatro sate, ma no el camina inte coatro strade (Haiti)

-On creditòr el serca i so dibitori pa farse contàr balòte (RS)

-Na vaca vendù, a i ła vól tuti

-On paròn el xè paròn fin ca’l pensa da paròn (RS)

-On połastro no el và mai al so pranso

-On asegno el xè on toco de carta, xè chi ca el te o dà ca o fa vaer

-Chel ca a xè serto ancò, el xè na ilusiòn demàn (RS)

-On afàr el xè bon co no se ga gninte da pèrdar (RS)

-Na branca de cotòn a val pì de na jacheta ca nisùn vol (Nildo Celore)

-Na potana la te ciava do volte, to mojer trì!

-On colpo al sercio, on colpo ała bóte a se se juta (Barbòn Guido)

-On fià de vero el fa crédar a tuta la buxìa

-Na grosa màchina a xè on debito (Demozi Matteo)

-El mona ciàcola, el sàjo el scolta

-El mar calmo no fà boni i marinèri

-A pàxe a costa ma vàl la spéxa

-A se gà da parlàr pòco e scoltàr asé

-A no xé el laoro ca a ne còpa ma i pinsièri

-A no xè inportante come ca i te ciàma, ma a cosa ca ti te rispondi

-Se a no te si parte dea solusiòn lora a te si pàrte del problema

-Se a to bòca la deventa on cortelo a te te tajarè i làvri

-Se a te cori drìo a dò lièvori no ti ghi ne ciàpi gnanca òn

-Tonio el fa la roba, el sior Antonio la gode, e el conte Antonio la magna

-No sta far nero co òn ca el ga da perdar manco de tì (Antonio Mussolìn)

-Chi ca no’l ga besi el bate la luna

-Co la fame la vien rento da la porta l'amor va fora per i balcùni

-Chi ca el xe sensa luméta el va in leto a l'orba

-L'oro no el ciapa macia

-Co la caxa la bruxa, tuti i core scaldarse

-Mixeria a fa mixeria

-El magnàr de i poareti el xé inte la sporta dei siuri

-Co a se mete la roba da festa tùti i di, o a se xé mati, o a no ghe ne xé pì

-Chi ca dal loto el speta socorso, fa'l pelo longo cofà on orso

-Novo paròn, nova leje

-Comisi, poeti e balarini, el so final el xe l'ospitàl

-El pan del paròn el ga tri groste

-Mejo ver da ca far co on rico avaro, ca no co on poareto cortexe

-I popoli a i se còpa e i re i se abrasa

-No tor mai conseji da xente ndà in malora

-A xe pì fadìga voler far el sior sensa sostanse, ca laorar tuto el dì

-El poro omo no el xè da consejo : el parla puito, no'l xé scoltà, el parla mal, el vien picà

-La consolasion del pitoco, a xé vedar el mixerabile

-Co'l pitoco se càva le braghe in leto a ghe nàse on fiol

-I pitòchi co chel ca i pol, i siori co chel ca i vol

-I besi dei pitochi i xe sasinà

-Le braghese de chealtri, le ronpe el culo a chi ca el le ga sù

-El paron el xe el ragno, el contadin la mosca

-El mal del paron el pàra tuti a canfurlon

-Ghe xe chi ca el pol pisar in leto e dir ca el gà suà

-L'avaro el xe el pì pitoco

-Protesion de siòri, troto de mula vecia

-Chi ca el va co i siori el mòre so la paja

-Co no se ghe ne gà pì, a càpita el gran bacan

-No se sa mai par chi ca a se laora

-El mal de la pria, el xe el pexo mal ca ghe sia

-Chi ca el xé a la banca ròta svende la ròba e ména càxa schèi

-A se se fa senpre mal parchè l'esperiens no la basta mai (RS)

-L'espariensa no la basta mài

-Tanti paroni so na axienda : roba roba e roba (RS)

-Co i schèi a te si senpre benvignù (RS)

-Val la pena lotàr parchè a no se conose el futuro (RS)

-Cronpa senpre sòto el canpanìl (Minuzzo Claudio)

-Cronpa co a testa e no co a gola (RS)

-Cronpa da magnàr co no te ghè fàme

-Mài tòr desixiòn co el stòmego vòdo (Marx Carl)

-On ciò el vién fòra co naltro ciò (Eduard Kurti)

-Vanti de fàr i schèi a se se fà el nòme (Eduard Kurti)

-A se parla senpre màl de chi ca a se téme (RS)

-Vanti a te ciàvo e pò a te pàgo (RS)

-Non stà risòlvar on eròr co naltro eròr

-Crònpa co a testa e no co l'òcio (RS)

-Chi ca a vende el gà in man el mondo (Leonildo Cellore)

-A scarpà in cùlo a te ve vanti (Ivano Minuzzo)

-Cronpa a pansa inpienà e co i cojòni svodà (RS)

-On pése tòsego a no lo màgna nisùn (Miriam Serafini)

-Fa senpre el laòro ca a te conòsi (Pozza)

-Co ghe xè da magnàr a ghe xé senpre on gràn pòpolo

-Chi ca no’l sèmena dàtari no el màgna dàtari (Lìbia)

-Chi ca pì spende manco a spénde

-Gninte struminti gninte laòro (Serbo)

-La còrda la gà do fìne (Serbo)

-El lovo el pol perdar i so dìnti ma no la so natùra (Serbo)

-A ndo ca a ghe xè fùmo a ghe xè bubaràta (Serbo)

-E asiòn le parla pì forte ca le ciàcole (Serbo)

-Le bone notisie a le viàja in prèsa ma le cative ncora pì (Serbo) in presa

-Le bone asiòn a le se desmentega fàsile (Serbo)

-I dèbiti a li xè catìvi amìghi (Serbo)

-Na butàda no la fà na primavèra (Serbo)

-Pì alto ca li và pi forte li se rabalta (Serbo)

-Cusì tanti òmani cusì tante opsiòn (Serbo)

-Co do amighi a li gà on interese comùn, on cànta e staltro el piànxe (Serbo)

-Omo morto dèbito desmentegà (Serbo)

-Ogni òmo el ghe vol bén a se steso (Serbo)

-No sta fàr dèbiti co i amìghi (Serbo)

-El mòna el vìve a ndò ca'l nàse, l’omo intelijente a ndo ca el vìve mèjo (Croasia)

-Chi ca pì spende, mànco el spènde

-Crònpa nòvo pa no cronpàr dò òlte

-A chi ca el ga schèi forte, co'l xé vecio se ghe augura la morte

-Al son de la canpana ogni dona se fa putana

-A le làgreme de on erede a xe mato chi ca a ghe crede

-Se ga da far la spexa drìo l'entrata

-Bon marcà el sbrega la borsa

-Chi ca el ara fondo ciàpa on mondo

-Chi ca el bastona el so cavalo el bastona la so scarsela

-Chi ca el dispreza cronpa

-Chi ca el ga paura del diavolo a no fà schei

-Chi ca el ga schei el ga senpre raxòn

-Chi ca el ghe ne gà el ghe ne spende

-Chi ca el paga vanti el trat el gà servisio mal fat

-Chi ca confida sol loto no magna de coto

-Chi ca el ga i canpi el canpa

-Chi ca no’l tigne conto de on scheo, no el val on scheo

-Chi ca a òrdena el gà da pagàr

-Chi ca pì el spende manco el spende

-Chi ca el sbalia de testa, a el paga de scarsèla

-Chi ca a sparàgna el gato màgna

-Chi ca a va al marcà co pochi schei li spende mal

-Co a piàxe la roba no se varda la spesa

-Co a se goadagna se magna

-Cronpa poco e goadagna de pì

-A ndò ca a ghe xé canpagne a ghe xe putàne

-El bon vin, i schei e la bravura poco i dura

-El malà no magna gnente e el magna tuto

-Vanti fà i schei e po la cosienza

-Far i mistieri ca a no se conosse i schèi a li deventa mosche

-I schei i fà balar i sòrxe

-I schei i porta l'oca al paron

-I schei i vien de passo e i va al galopo

-I siuri i ga el paradiso de chì e quelo de là i se lo cronpa

-In càxa strenxi, in viajo spìndi, in malatia spandi

-La coéga la cola sol lardo

-La merda la fà schei

-La pignata de l'artesan, se no la boje oncuò a la boje dimàn

-La roba ordenà la vol èsar pagà

-L'amor el xe potente, ma l'oro onipotente

-L'avaro a farìa de manco de cagàr par no tràr via gnanca chela

-L'omo pì bruto xe chel ca el ga le scarsèle raversà

-Mèjo ver do schei de mona ca pasar pa masa svejo

-No spèndare tuto chel ca a se ga, no dir tuto chel ca a se sa

-On bel ciapar a el fà on bel spèndar

-On bon vèndar a fà on bon guadagno

-Oro bon no el ciapa màcia

-Pare ca goadagna, fioi ca magna

-Chelo ca no vien dala porta el vien da l'orto

-Schei de xogo i sta na ora par logo

-Schei e amicisia i orba la justisia

-Se fa spira la man drita, schei da dar; se fà spira la man sanca, schei da tiràr

-Sensa schei no se spende, sensa laoro se dipende

-Spendi fòra i schèi par chel ca a li val

-Tuti i mistieri i fà le spexe

-L'esensa de la richesa a xé el podèr, l'esensa del podèr a xé el contròlo, l'esensa del contròlo a xé la conosénsa (RS)

-Sèrca el paròn pa no pagàr la provijòn (RS)

-Insistisi, insistisi e no sta mai molàr, a la fìn a te gavarè sodisfasiòn (Mario Moresco)

-A li pasa de man in man pi in presa del vento (RS)

- Co i ga i schei a no li te paga e co no li gà a li ga la fasa da pianxar e dirte ca a li xé sensa (RS)

-Mi i afari a no li faso col cueo, a li faso co la testa (RS)

-I richi a sera i dorme càxa (RS)

-Chi ca el vinse a ga senpre raxòn

-Nisun vinse le goere co le scùxe (Ebraico)

-Co i forse a se perde le goere (Ebraico)

-Se no a ghe fuse i polastri a no ghe sarìa le volpi (RS)

-Fortuna ca a ghe xé i poareti sto mondo se no i richi a ghe tocarìa morir da fàme (RS)

-Co te vindi se xè xàlo dìghe ca a xè òro (RS)

-A no sta fàr i conti sensa l’òsto

-I schèi no speta ma fà spetàr

-Co no i te pàga, corarghe drìo i schèi a xe difìsile (Crestani Roberto)

-I dibitòri a li sa scondarse mejo de tuti (RS)

-Se a go na bàla al pìe a serco on ca a me la porte (RS)

-Se tuti robase a no ghe sarìa rìchi (RS)

-Sensa lota gninte schèi (RS)

-Schèi in banca, schèi pardù (RS)

-I poareti ciàpa tuto anca na streta de màn (RS)

-A se gode sparagnàr de pi ca spendar (RS)

-I òmani de afàri a li serca oportunità so ogni ròba (RS)

-L’otimixmo xe el motòr dei afàri (RS)

-El riscio el xe el pàre dei richi e dei poareti (RS)

-Chi ca no rìscia a no ciàpa

-A xe la distribusion ca la cònta, mìga la produsiòn (RS)

-I primi ca rìva a xé i speculatòri (RS)

-Mejo comerso ca produsiòn (RS)

-Da mile ròbe a ghe ne vién fòra òna de bòna (Michele Marsico)

-No sta dimandàr sa a ghe xé problemi, se no a deventa on problema (RS)

-A ndò se laòra fìso a ghe xé senpre laòro (RS)

-I schèi a li se fà so la pèle de chealtri (RS)

-La fidusa ca te goadagni in ani, a te la perdi co pòco (RS)

-La fruta ferma la smarsise, schei fermi perde de valòr (RS)

-In banca a i conta senpre schèi e balòte (RS)

-El pan el se conchista e magna co i dinti (RS)

-A xe gran belo cronpar : da chi, a ndò, cò e coant a se vol (RS)

-Stà sensa banca e fà el pàso drìo le to forse (RS)

-La tera no vién mài vècia (RS)

-La tera no magna (Crestani Roberto)

-Le banche a no fà mai falir i so credituri (RS)

-Tuti i falìi a li se cata in ostaria o in borsa sercar schei (RS)

-A go le scarsele inpienà de gràsie (Crestani Roberto)

-Mai vardàr el marcà co i òci del momento, ma co cheli del futùro (RS)

-Co on no gà schei el càta tute le raxòn pa no pagàr (RS)






















































1   2   3   4   5   6


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azrefs.org 2016
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə